Grans Empreses

Disposem d’una àmplia gamma de serveis en totes les àrees de la seguretat industrial i, més concretament, en l’aplicació de la Directiva d’Equips de treball 2009/104 i el R.D. 1215/1997.

Resolem d’una manera completa, els requeriments i obligacions que afecten les línies i equips utilitzats en els centres de producció, considerant aquelles disposicions específiques sobre seguretat industrial que afecten cada tipus de màquina i/o equip.

Realitzem la coordinació de seguretat i salut en fase d’execució d’acord amb les seves obligacions segons la normativa actual.

El Decret de la Generalitat 82/2010, de 29 de juny, determina quines són les activitats i centres que han de dotar-se obligatòriament d’un Pla d’Autoprotecció, amb formació específica per al personal que treballa en aquests centres. Aquestes activitats són les que estan regides per reglamentació sectorial específica, com ara activitats industrials i d’emmagatzematge de productes químics, activitats de recerca amb risc biològic o químic, infraestructures de transport (túnels amb una longitud superior a 1.000 m, ports, aeroports, gasoductes…), infraestructures energètiques (instal·lacions nuclears, preses i embassaments) i activitats d’espectacles públics i recreatives tals com discoteques, sales de festa i teatres amb una capacitat superior a les 2.000 persones.

Els simulacres d’emergència són exercicis pràctics que impliquen la participació de tot el personal i en molts casos també involucren mitjans externs com puguin ser els bombers, protecció civil, guàrdia urbana, policia i personal sanitari. És per això que requereix d’una gran preparació prèvia, la realització oportuna ens permetrà obtenir resultats i conclusions de gran rellevància per al manteniment i millora de el pla d’emergència existent.

L’objectiu d’el document ATEX és posar de manifest de forma clara els mitjans necessaris per evitar que es produeixi una explosió, és una valuosa eina per validar la seguretat de les instal·lacions. Per a això, es requereix que el DOPEX estigui correctament estructurat i el seu contingut degudament actualitzat.

Aquesta àrea realitza actuacions dins el marc de la prevenció de riscos laborals i especialment funcions de coordinació de seguretat i salut en els contractes d’Assistència Tècnica d’Obres d’enginyeria civil en edificació i industrial, tant en els àmbits públics com privats.

L’ús d’amiant ha estat molt extens a causa de les seves propietats fisicoquímiques, que li proporcionen, entre altres, les següents característiques: gran resistència a el foc, aïllant tèrmic i acústic, resistència als àlcalis i àcids, tixotropante i gran processabilitat.

Els inspectors de salut i seguretat s’orienten al constructor a millorar les condicions de salut i seguretat existents en el lloc de treball, fent complir les lleis vigents al respecte.

Els inspectors poden fer visites rutinàries a l’obra. Aquestes visites poden ser previ avís a l’empresa o bé visites sorpreses.

La coordinació d’activitats empresarials per a la prevenció de riscos laborals ha de garantir el compliment de l’aplicació coherent i responsable els principis de l’acció preventiva establerts a la Llei 31/1995, de prevenció de riscos laborals, per les empreses concurrents en el centre de treball. Gràcies al nostre partner Netfal, apliquem correctament els mètodes de treball per a les empreses concurrents en el centre de treball.

El pla d’autoprotecció (PAU) és el document que preveu i analitza, per a una determinada activitat, instal·lació, centre, establiment o dependència, les emergències que es poden produir com a conseqüència de la seva pròpia activitat, de situacions de risc extern, de catàstrofes. I que estableix els mecanismes per a la lluita contra l’emergència.
DECRET 30/2015.

El responsable d’el Pla d’autoprotecció (PAU) és el titular de l’activitat i gràcies al nostre partner Netfal, podem aplicar les obligacions segons el Decret 30/2015.

Un estudi de seguretat és un minuciós anàlisi que es realitza per determinar si una persona és realment qui diu ser, i per conèixer la seva història de comportament social i criminal; gràcies al nostre partner Netfal, podem prendre millors decisions de vinculació i ubicació per als futurs integrants de l’organització.

El coordinador de seguretat i salut durant l’elaboració d’el projecte d’obra és el tècnic competent designat pel promotor per coordinar, durant la fase de el projecte d’obra. Gràcies al nostre partner Netfal, posem a disposició dels nostres clients l’aplicació dels principis que s’esmenten en l’article 9 de Reial Decret 1627/1997 pel qual s’estableixen disposicions mínimes de seguretat i salut en les obres de construcció.

El coordinador de seguretat i salut durant l’elaboració d’el projecte d’obra és el tècnic competent designat pel promotor per coordinar, durant la fase de el projecte d’obra.

Gràcies al nostre partner Netfal, posem a disposició dels nostres clients l’aplicació dels principis que s’esmenten en l’article 9 de Reial Decret 1627/1997 pel qual s’estableixen disposicions mínimes de seguretat i salut en les obres de construcció.

Una bona planificació equival a una bona execució. La nostra activitat principal és la gestió de Proteccions Col·lectives en tot tipus d’Obres de Construcció.
Gràcies al nostre partner Netfal, estudiarem tècnicament cada Projecte per planificar la correcta instal·lació, manteniment i desmuntatge de totes les Proteccions Col·lectives i Elements de Seguretat.

Els accidents laborals es donen amb més freqüència de la que imaginem, i en cas d’accident és important determinar, no només els danys o lesions que aquest accident ha provocat la persona afectada, sinó el motiu, la causa o la circumstància que ha provocat que es produís l’accident.

Les noves tecnologies de la informació s’estan introduint, en diferents graus, en tots els sectors industrials. En alguns casos, el cost d’informatitzar els processos de producció pot suposar una trava per a la innovació, especialment en les empreses petites o de mida mitjana, o en els països en desenvolupament. Els ordinadors permeten recopilar, emmagatzemar, processar i distribuir ràpidament grans quantitats d’informació. A més, a l’connectar-los en xarxa les seves capacitats augmenten notablement, ja que és possible compartir els recursos.

D’acord amb el RD 487/1997, entenem per manipulació manual de càrregues qualsevol operació de transport o subjecció d’una càrrega per part d’un o diversos treballadors, com l’aixecament, la col·locació, l’empenta, la tracció o el desplaçament.

T’oferim informació sobre els mètodes d’avaluació aplicables, la normativa legal i tècnica existent, documents i altres publicacions sobre la matèria.

Les postures forçades són posicions de treball que suposen que una o diverses parts de el cos deixen d’estar en una posició natural de confort per passar a una posició forçada o inadequada que genera hiperextensions, hiperflexiones i/o hiperrotaciones d’ossos o articulacions.

L’avaluació de la càrrega física en un lloc de treball servirà per determinar si el nivell d’exigències físiques imposades per la tasca i l’entorn on aquella es desenvolupa estan dins dels límits fisiològics i biomecànics acceptables o, per contra, poden arribar a sobrepassar les capacitats físiques de la persona amb el consegüent risc per a la salut. D’altra banda, l’anàlisi de tota la informació que caldrà recollir en el lloc de treball per procedir a la valoració de el risc de càrrega física, com són: postures, moviments i esforços realitzats, dimensions de l’mobiliari, abastos verticals i horitzontals, etc ., permetrà detectar aquells elements o situacions ergonòmicament inadequats, per establir després les mesures correctores i preventives pertinents que contribueixin a la millora de les condicions de treball en el lloc estudiat.

La il·luminació és una part fonamental en el condicionament ergonòmic dels llocs de treball. Si bé, l’ésser humà té una gran capacitat per adaptar-se a les diferents qualitats lumíniques, una deficiència en la mateixa pot produir un augment de la fatiga visual, una reducció en el rendiment, un increment en els errors i en ocasions fins i tot accidents. Una adequada anàlisi de les característiques que han de disposar els sistemes d’il·luminació, l’adaptació a les tasques a realitzar i les característiques individuals, són aspectes fonamentals que s’han de considerar. En aquesta publicació es pretén donar a conèixer els conceptes bàsics per poder identificar, avaluar i adaptar una il·luminació adequada en funció de les exigències de les tasques.

L’interès per la valoració de l’nivell de confort tèrmic va néixer com una conseqüència de l’aparició de les tècniques de condicionament d’aire, la fi de era justament aconseguir que les persones se sentissin còmodes i precisaven per tant de mètodes que permetessin avaluar en quina mesura s’assolien seus objectius; el més conegut dels índexs d’avaluació de l’confort va ser la “temperatura efectiva”, desenvolupat per Yaglou i col·laboradors en 1923. Des de llavors han aparegut molts altres índexs, però la majoria d’ells no engloben variables que en un ambient industrial són de gran importància , com la presència de calor radiant, la intensitat de treball, etc., pel que la seva utilitat en el camp laboral és molt limitada.

Els danys per a la salut derivats de la càrrega física de treball, és a dir, els anomenats trastorns musculoesquelètics (TME), afecten principalment als teixits tous (músculs, tendons i les seves beines i nervis), poden aparèixer de forma immediata o per l’acumulació de petits traumatismes originats per l’aplicació de tensions mecàniques mantingudes o repetides durant llargs períodes de temps. Són d’aparició lenta i en aparença inofensives fins que es cronifiquen i apareix el dany permanent.

Qualsevol lloc de treball en què habitualment i durant una part rellevant de la feina s’utilitzi un equip amb pantalla de visualització (ja sigui un ordinador o vigilància amb pantalles) està subjecte a uns riscos ben definits i que s’han de prevenir. El treball amb pantalles de visualització de dades és potser l’exemple més característic de com una nova tecnologia pot suposar la introducció d’uns nous riscos: problemes en ulls i visió, posturals i lesions per moviments repetits i estrès.

Estudi de factors psicosocials, una avaluació necessària per evitar riscos laborals. L’estrès i la fatiga provocats pel treball són factors de risc psicosocial que l’empresa ha de gestionar com qualsevol altre problema per a la salut i la seguretat dels seus empleats.

Un conflicte fa referència a situacions (processos) d’oposició o desacord percebut entre dues o més parts amb similar capacitat de resolució, podent generar ineficiència per a l’organització i danys per a la salut de les persones implicades. En aquest sentit, un conflicte és sempre una experiència subjectiva amb o sense base objectiva i sorgeix quan les activitats a desenvolupar per a la consecució d’objectius es obstaculitzen entre si. D’aquesta manera, Raven i Kruglanski el 1970 van definir el conflicte com “la tensió entre dues o més entitats socials (individus, grups o grans organitzacions) que sorgeix de la incompatibilitat dels objectius actuals o desitjats”.

Parlem d’assetjament laboral o mobbing quan una persona experimenta assetjament, persecució, greuges o vexacions en el seu lloc de treball per part d’un o diversos companys de forma reiterada i sostinguda en el temps. Estudis indiquen que un 15% aproximadament dels treballadors pateix algun tipus d’assetjament en el seu entorn laboral. L’exposició continuada genera en la persona que el vivència tot un seguit de reaccions ansiogen-depressives que poden resultar altament incapacitants. És habitual que les persones que ho denuncien hagin de sol·licitar una baixa laboral a conseqüència dels efectes psicològics i físics que genera.